Fa
mes de 25 anys que vaig arribar a Campins; entre moltes coses recordo
la impressió que vaig tenir al escoltar les campanes; llavors no hi
havia rellotge, és a dir, que s’escoltaven els dissabtes i
diumenges abans de missa per fer saber que començava, s'escoltava el
repic de festa major, quant hi havia un bateig o un casament i
sobretot per fer saber que hi havia hagut un mort, diferenciant el
toc si el difunt era home o dona.
Crec
recordar que qui tenia la tasca de tocar campanes era en Lluís del
pis.
Després
era el meu sogre, en Ramon, qui assabentat de la defunció d’un
parroquià deixava la feina i anava a l'església a tocar campanes,
manualment, corda amunt i corda avall.
Amb
el temps i sent fra Antoni Clavera el nostre mossèn, va arribar el
rellotge i un mecanisme electrònic que feia i fa que, d’una manera
automàtica, el campanar soni cada quart i a les hores.
Mes
tard es va instal·lar el carilló amb l’apadrinament de les
campanes per part de particulars i parroquians, la idea va sorgir
d’en Joan
Fontdevila (veí de Campins, més concretament de Can
Joanet i gendre del recentment traspassat el Sr. Joan Julià) qui
disposava d’un carilló i que amb encert i coneixement va
instal·lar a l'església de Campins, i així podem dir que Campins
és dels pocs pobles que té un carilló.
Quin
goig escoltar les seves melodies a les 12 del migdia i a les 6 de la
tarda, melodies que van canviant depenent de l’època de l’any...
Tot
plegat fantàstic!
Però
tornem a les campanes.
Es
prem un botó i les campanes toquen; a missa, a festa major, a repic,
a difunts... només cal accedir a l'església i prémer el boto
adequat.
En
Ramon, com he dit havans així ho feia, però també es va jubilar de
campaner...
I han arribat les “grans obres" a la parròquia i les campanes nomes toquen les hores i els quarts; per això no cal prémer cap botó, però quant hi ha un mort... qui té la clau per entrar i prémer el botó?
I han arribat les “grans obres" a la parròquia i les campanes nomes toquen les hores i els quarts; per això no cal prémer cap botó, però quant hi ha un mort... qui té la clau per entrar i prémer el botó?
Recordo
una mostela on s’hi adjuntava un cd amb tocs de campanes, potser
caldrà recuperar-lo i recordar aquest só tan particular
d'informació als veïns.
Maria
del Puig Llovera.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada