INSTÀNCIA SOBRE SERVEIS SOCIALS.

JA TENIM RESPOSTA! al final de l'article trobareu la resposta de l'ajuntament a aquesta instància.



El passat Ple Municipal de 6 de maig del present 2014, els veïns assistents vam tenir coneixement d'un cas de demanda d'ajuda de primera necessitat a serveis socials que no s'ha atès, pel que s'exposava al Ple, correctament...
Per aquest motiu s'ha fet una instància de queixa i petició de rectificació i informació que tot seguit us reproduïm.

Els sota signants i/o assistents al ple municipal del dia 6 maig de 2014

EXPOSEM QUE

Estem sorpresos de l’actuació de Serveis Socials de Campins davant d’una demanda de primera necessitat d’un “suposat” campinenc.

Va ser impactant saber que en el nostre municipi hi ha algú que necessita remenar els contenidors per recollir menjar i que l’Ajuntament no pot fer-hi res.

La raó del per què no es pot ajudar va ser poc convincent i decepcionant.

Segons l’equip de govern, l’Ajuntament no pot oferir-li cap ajuda perquè aquesta persona no està empadronada a Campins.

En canvi, l’oposició assegura tot el contrari.

per això,

DEMANEM QUE

- Serveis Socials reprengui el tema de la demanda d’ajuda de la persona afectada sigui campinenca o no.

- El funcionament dels Serveis socials del nostre municipi siguin més sensibles i ens en puguem sentir satisfets i orgullosos.

• En el proper ple s’informi dels avenços que s’hagin pogut fer del cas en concret i de noves propostes per millorar-ne el servei en general.

Campins, 20 de maig de 2014

RESPOSTA DE L'AJUNTAMENT:

Registre 691, relatiu a l'actuació dels Serveis Socials, us comunico que aquesta alcaldia ha rebut informació efectuada pel personal tècnic de l'Àrea de Benestar Social, i que aquesta alcaldia està disposada a donar suport a les necessitats de caire social i de caràcter més bàsic, com l'ajuda en aliments a favor dels veïns del municipi que ho necessitin i així ho acreditin.

I aquí teniu la imatge completa de la resposta a la instància i a d'altres fetes el mateix dia:

INSTÀNCIA DE QUEIXA A L'AJUNTAMENT

JA TENIM RESPOSTA! al final de l'article trobareu la resposta a la instància del dia 20 de maig de 2014!

 Amb motiu del viscut el passat Ple Municipal del dia 6 de maig, un grup de veïns que van assistir-hi, veient el comportament dels regidors de l'equip de govern han decidit presentar una queixa a l'ajuntament que tot seguit us reproduïm.
Per posar-vos en antecedents, hem de dir que el passat 28 d'agost de 2013, ja es va presentar una instància de queixa pel mateix motiu... instància que no ha tingut mai resposta i que malauradament, ara, s'ha tingut que tornar a fer...
Les reproduïm totes dues en ordre cronològic.

Quedem a l'espera de la resposta de l'ajuntament que també reproduirem en aquest mateix article per tenir-vos informats.

CARTA DE QUEIXA DEL 28 D'AGOST DE 2013.

Els sota signants hem assistit al ple municipal del dia 2 de juliol del present 2013 i després de reflexionar molt sobre el que hem vist i sentit volem fer sentir la nostra veu no només davant dels nostres representants polítics sinó també davant de tot el poble.

No entrarem a valorar idees o tendències polítiques ni la professionalitat de ningú, però sí l'actitud humana que ens ha semblat totalment inoportuna i fora de lloc, per no dir fins i tot de mala educació i falta de respecte envers l'altre.

Som a un poble petit i qui més, qui menys, tots ens coneixem força i quan assistim a un ple municipal el que busquem és informació sobre l'estat del poble a tots els nivells. Ens preocupa i ens interessa i com a veïns tenim el dret de saber-ho.

Ens preocupa la pràctica, poc democràtica en l'actitud que no en la forma al nostre parer, de prendre decisions en el ple municipal.

Com a veïns volem sentir als nostres representants polítics opinar i debatre sobre allò que ells creuen més important i necessari per al poble, però per això es necessita tindre informació i en el ple hem vist que no només no hi ha suficient informació per poder opinar i debatre si no que, a més, en aquesta situació de poca informació, s'han de prendre decisions i votar-les.

Quan assistim al ple municipal ho fem per estar al dia de la vida municipal.

Si vostès estan aquí per treballar pel poble no podem entendre com alguns membres de l'equip de govern parlin amb menys teniment i falta de respecte envers a la resta de regidors. Les opinions dels regidors són totes vàlides independentment de la seva ideologia política, formació, cultura, educació, edat i càrrec. Per a nosaltres, els qui venim a escoltar-los, totes son vàlides i ens sap molt greu veure com, els nostres veïns, els qui nosaltres hem escollit com als nostres governants, es falten al respecte no escoltant, fent ganyotes, rialletes cíniques... tot plegat, un espectacle vergonyós.

Quan assistim al ple municipal esperem veure els nostres governants actuar amb educació, respecte envers l'altre, actitud positiva i constructiva i no partidista i interessada com hem pogut comprovar. Es tracta de l'interès i el bé del nostre poble no del nostre propi bé o del nostre propi interès.

Quan assistim al ple municipal esperem veure un gestor, el nostre alcalde, que gestiona, modera i controla el ple en la seva totalitat, sense delegacions. Ell és el nostre màxim representant i volem que sigui ell qui ens representi.

Per això li demanem que presideixi el ple municipal, sobretot de manera imparcial, atès que com a alcalde ens representa a tot el poble i per tant ha de fer de moderador fent que tothom respecti tothom, que no hi hagin comentaris fora de lloc, que tothom es comporti, tingui una actitud i parli amb educació i respecte cap als demés.

Li demanem que a més de fer i complir les seves obligacions s'esforci per explicar al detall cada punt de l'ordre del dia atès que aquesta és la seva obligació.

Per una altra banda també volem dir-los que segons ens informa l'Associació Catalana de Municipis i Comarques entenem que el secretari és un funcionari i que el Ple Municipal el formen l'alcalde i els regidors i citem textualment: el secretari “És un càrrec necessari en un ajuntament i és el que dóna fe de l'existència dels actes administratius i dels acords aprovats pels diferents òrgans, al mateix temps que fa una funció d'assessorament jurídic. Ha d'assistir necessàriament al ple, és el que redacta l'acta”.

Qualsevol veí del poble, qualsevol regidor i, per suposat, el secretari han d'exercir la funció que en termes jurídics es diu “in vigilando” i per tant han d'advertir, si és el cas, del presumpte error o equivocació però no creiem correctes les intervencions del senyor secretari en la manera en com les ha fet en el ple del que estem parlant.

Entenem que si s'està prenent una decisió no conforme a la llei, és obligació del secretari, com a jurista que és, advertir al ple però res més. Qualsevol altra intervenció, comentari o opinió està fora de lloc i no es pot tolerar més.

Segons l'Associació Catalana de Municipis i el “Consejo de Secretarios, Interventores y Tesoreros de la Administración Local” al secretari municipal se li demana imparcialitat i neutralitat política encara que això suposi una renúncia a la seva promoció individual, és a dir: aquestes associacions recomanen aquestes actituds als funcionaris que ocupen el càrrec de secretari municipal; que per damunt de la seva opinió personal compleixin el seu deure i a nosaltres ens agradaria creure i veure que és així, senyor alcalde.

Aquest escrit no es pas de queixa per la professionalitat de l'actual secretari municipal sinó pel seu comportament personal en el ple que ens ha semblat un xic partidista i de poc de respecte cap als regidors de l'oposició.

I no l'interpel·lem a ell sinó a vostè que és qui ha de cridar a l'ordre aquest treballador nostre.

És vostè, senyor alcalde, qui ha de gestionar també aquest aspecte de la vida municipal i nosaltres, com a veïns que hem assistit al ple municipal del mes de juliol passat i hem vist i sentit el que s'ha dit i fet, li exigim que posi ordre.

Per tant, senyor alcalde, moderi el ple de manera imparcial i faci que tothom compleixi les seves obligacions, es comporti, tracti i parli amb l'altre de manera educada i respectuosa i limiti les intervencions del secretari a les seves estrictes funcions si són necessàries.

Això és el que esperem de vostè i per això restem amatents.

CARTA DE QUEIXA DE 20 DE MAIG DE 2014.

Un cop més ens adrecem als regidors del nostre ajuntament per fer-los arribar la nostra més enèrgica i indignada queixa al respecte dels fets viscuts en el ple municipal del dia 6 de maig del present 2014.

En aquest ple hem pogut veure i sentir com, vostès, els nostres representants, les persones que hem escollit democràticament perquè ens representin, perquè gestionin i administrin el poble, vostès, es tornen a faltar al respecte, es parlen amb menys teniment i menyspreu i s'exerceix una autoritat pròpia de temps preterits indigna en un càrrec escollit democràticament.

El 28 d'agost del passat any 2013, nosaltres, els vilatans i vilatanes que assistim al ple municipal ens varem adreçar a vostès dient-los, entre altres coses:

"Quan assistim al ple municipal esperem veure els nostres governants actuar amb educació, respecte envers l'altre, actitud positiva i constructiva i no partidista i interessada com hem pogut comprovar. Es tracta de l'interès i el bé del nostre poble no del nostre propi bé o del nostre propi interès.

Quan assistim al ple municipal esperem veure un gestor, el nostre alcalde, que gestiona, modera i controla el ple en la seva totalitat, sense delegacions. Ell és el nostre màxim representant i volem que sigui ell qui ens representi.

Per això li demanem que presideixi el ple municipal, sobretot de manera imparcial, atès que com a alcalde ens representa a tot el poble i per tant ha de fer de moderador fent que tothom respecti tothom, que no hi hagi comentaris fora de lloc, que tothom es comporti, tingui una actitud i parli amb educació i respecte cap als altres.”

I sobretot, això, ara, li demanem a vostè, Senyor Alcalde, i als regidors de l'equip de govern que son els qui més ens han decebut amb la seva actitud el passat ple.

Gairebé un any després ens sembla molt trist haver de tornar a cridar-los l'atenció.

Ens decep molt poder constatar que després de 4 mesos, al Ple municipal no hi ha ni novetats ni propostes ni debat a l'ordre del dia presentat per l'equip de govern i que son els regidors de l'oposició els únics que presenten propostes de gestió municipal i no ho fa l'equip de govern.

Això ens porta a qüestionar-nos: Què s'està fent per Campins des de l'equip de govern?

Gairebé un any després de la nostra queixa, ens decep molt veure que les coses no han canviat gens. A la dita queixa anterior dèiem: “Ens preocupa la pràctica, poc democràtica en l'actitud que no en la forma, al nostre parer, de prendre decisions en el ple municipal. Com a veïns volem sentir als nostres representants polítics opinar i debatre sobre allò que ells creuen més important i necessari per al poble, però per això es necessita tenir informació i en el ple hem vist que no només no hi ha suficient informació per poder opinar i debatre sinó que, a més, en aquesta situació de poca informació, s'han de prendre decisions i votar-les”.

Per garantir la qualitat democràtica del nostre ajuntament, us preguem que a partir d'ara endavant, tots els regidors tinguin tota la informació necessària per poder debatre cada punt de l'ordre del dia i prendre les decisions millors i més adients pel nostre poble.

Ens sembla indigne del càrrec d'alcalde adreçar-se amb menys teniment i menyspreu en les respostes que dona als regidors de l'oposició faltant al respecte, a la veritat i al sentit comú i finalment no donant resposta clara al que s'ha proposat.

Ens sembla indigne que imposi la seva voluntat i autoritat fent callar un regidor que li retreu la seva manca de respecte al adreçar-se als regidors de l'oposició.

Ens agradaria que no es respongués de manera tan despectiva i a la defensiva i ens costa entendre el "i tu més" sense sentit i sistemàtic per part dels regidors que formen l'equip de govern amb l'alcalde al capdavant.

Aquesta actitud, com ja hem dit i no ens cansarem de repetir, ens sembla indigna del càrrec que s'ocupa i demanen una disculpa pública.

Us cridem a l'ordre, senyor alcalde, a vostè i als regidors del seu equip de govern.

Ens agradaria que, quan assistim al ple municipal, entre vostès hi hagi educació, cortesia i respecte malgrat les diferencies que puguin existir a l'hora de debatre els punts de l'ordre del dia.

Ens agradaria sentir les seves propostes, com les raonen i les defensen pel bé del poble i no per interessos partidistes o propis.

Ens agradaria veure que els nostres governants es preocupen pel bé del poble i no pels seus interessos.

Ens agradaria que hi hagués més transparència i més comunicació entre vostès i la resta de vilatans i vilatanes.

Per això els informem, que emparant-nos en la vigent constitució espanyola (article 20.1-a, 20.1-d, 20.2) el Reglament d'Organització, Funcionament i Règim Jurídic de les Entitats Locals sobre el funcionament dels Plens (article 88) i la Llei Orgànica 1/1982 de 5 de maig de Protecció Civil del Dret a l'Honor, a la Intimitat Personal i Familiar i a la Pròpia Imatge, article 8, donarem compte públic del que passa als plens municipals perquè els habitants de Campins tenen el dret i el deure de saber que estan fent els seus governants i com estan gestionant i administrant el poble.

Els sota signants, moguts per la il·lusió d'ajudar i millorar la gestió municipal ens hem constituït com a Plataforma Cívica amb la intenció de formar i informar als habitants del poble dels seus drets i deures com a vilatans i vilatanes i fomentar així la participació ciutadana en la gestió municipal.

Amb aquesta intenció els oferim la nostra col·laboració per fer de pont entre vostès i la resta d'habitants de Campins.

Campins a 20 de maig de 2014.

RESPOSTA DE L'AJUNTAMENT A LA INSTÀNCIA DE QUEIXA DEL 20 DE MAIG DEL 2014.

Registre 690, respecte a la sessió plenària del dia 6 de maig us comunico que:
1- Aquesta alcaldia va formular ordre del dia de la sessió amb 6 punts a tractar, amb les corresponents propostes d'acord per aprovar.
2- el darrer punt de l'ordre del dia va ser precs i preguntes dels regidors, en el qual es va tractar per punt cadascun dels precs formulats pels regidors.
3- que aquesta alcaldia entén que en cap moment es va faltar al respecte ni es va ofendre a cap regidor en el transcurs de la sessió plenària citada, i que la vostra explicació dels fets en l'escrit no s'ajusta a la realitat del que va succeir.
En aquest sentit, tenim a la vostra disposició la gravació de la sessió plenària.

I aquí teniu la imatge completa de la resposta a la instància i a d'altres presentades el mateix dia:

 

RESULTATS ELECCIONS EUROPEES 2014 A CAMPINS

Aquí teniu els resultats de les eleccions europees 2014 a Campins.
Si no ens han fallat les nostres fonts d'informació, de 380 electors censats s'han emès 220 vots que han estat repartits de la següent manera:
PP 1
PSC 5
UPyD 1
EQUO 1
BNG-BILDU 2
ESCONS EN BLANC 2
PACMA 2
C's 2
PODEM-PODEMOS 3
RED 6
ICV 34
ERC 71
CiU 86
Vots en blanc 1

COMUNICAT DE L'ASSEMBLEA NACIONAL CATALANA

L'Assemblea Nacional Catalana mitjançant la seva agrupació territorial de Campins ens envia un comunicat que tots seguit reproduïm per si pot ser del vostre interès.

Companys/es,
Us adjuntem el comunicat que hem fet públic en què destaquem la importància de les eleccions del 25 de maig. Cal que fem sentir la nostra veu a través de la participació en aquestes eleccions i també mitjançant el nostre vot per aquelles candidatures que defensen en els seus programes la consulta del 9 de novembre.
Així mateix, Hem presentat un breu vídeo  anomenat "El 25M el teu vot és l'estrella", que podreu trobar al canal Youtube https://www.youtube.com/user/ASSEMBLEAvideo i Vimeo https://vimeo.com/assemblea.
Hem de fer sentir la nostra veu a Europa i a les eleccions europees hem de demostrar el nostre compromís amb la via democràtica cap a la independència. Fem que Europa conegui la voluntat dels catalans. El 25 de maig, el teu vot és l'estrella!

Assemblea Territorial de Campins per la independència.

VERITAT O MENTIDA?

La nostra cultura, la nostra societat, ens ha fet expressar-nos en termes absoluts. Tenim expressions com "o caixa o faixa"... "o és blanc o és negre"... per exemple, i als evangelis Jesús diu "qui no està amb mi està contra mi"... Els més estudiats diuen que son termes aristotèlics, per tant, això son coses que ja venen de les nostres arrels gregues i si a aquestes arrels afegim que els romans eren grans legisladors i els cristians dogmatitzadors podem entendre clarament perquè ens expressem en termes tan absoluts i ens capfiquem, inconscientment perquè ho tenim a l'ADN, en classificar-ho tot, prendre partit per tot i discutir-se per veure qui té la raó o la veritat absoluta. Si a això li afegim que a l'escola no ens han ensenyat a pensar per nosaltres mateixos sinó que ens han ensenyat a memoritzar i repetir com lloros el que ens diuen que hem de dir... tenim la polèmica servida.

Quan algú arriba amb una xafarderia, la majoria de vegades li ha arribat per algú proper que li ha dit que li han dit que havien vist... i clar, com que tenim confiança amb aquella persona li donem crèdit i aleshores nosaltres anem passant la notícia i moltes vegades, no sempre, però moltes vegades, hi afegim cullerada...

De sobte arriba un altre personatge a la trama que te contacte directe amb la font de la notícia i evidentment, amb la seguretat que això li dóna, desautoritza totes les altres veus al comunicar la seva versió dels fets, molt més fiable per ser de primera ma...

Aleshores la cosa ja està ben embolicada perquè tant el primer pregoner com el segon han dit la veritat; la “seva” veritat. No ho han fet pas amb maldat; no ho han fet pas per competir; no ho han fet pas amb ganes de fer merder; no ho han fet pas per mentir conscientment.

Cadascú ha expressat la “seva” veritat.

El millor seria que qui els escolti pogués pensar per ell mateix, discernir, entendre a cadascun dels oradors i treure una conclusió equilibrada, mitjana, ajustada i justa per ambdues versions. Això seria l'ideal i, com he dit abans... no ens han ensenyat ni a l'escola ni enlloc a fer-ho...

Ai las! I què és el que passa aleshores: La veu general pren posició (pel que he comentat al paràgraf inicial) i en comptes de pensar, discernir, entendre, treure conclusions equilibrades, fer una mitjana, ajustada i justa el que fa és comparar les dues versions, decantar-se per una i condemnar l'altra com a mentidera... i ja tenim dos bàndols competint a veure qui té més raó i qui diu més la veritat.

Us n'adoneu que estem parlant només d'una xafarderia i que això pot portar a enemistar-se dues persones que s'estimen?

Us n'adoneu que això pot passar només pel fet de tindre versions diferents d'una cosa i aferrar-se a una versió com a la vertadera i única i voler imposar-la?

Us n'adoneu que només és una xafarderia?

No seria millor que un cop sentides les parts, en comptes de prendre part per l'una o per l'altra intentéssim raonar-les, verificar-les, posar-les en comú, dialogar-les... abans de prendre partit per una i condemnar l'altra?

Ara parlo d'una xafarderia però... i si es tractés d'una notícia important?

No seria millor tindre en compte que la persona o persones que ens han donat la notícia no ho fan pas amb mala fe, no ho fan pas per mentir o enganyar, sinó que simplement ens estan informant d'un fet, d'una xafarderia o d'una notícia?

No seria millor no donar-li tanta importància i no agafar-s'ho tant a pit com per arribar a qüestionar l'honestedat d'un dels dos pregoners?

Siguem seriosos; pose'm-hi seny, si us plau.

Joan Lacruz

PERQUÈ JA NO INFORMEN LES CAMPANES?

Fa mes de 25 anys que vaig arribar a Campins; entre moltes coses recordo la impressió que vaig tenir al escoltar les campanes; llavors no hi havia rellotge, és a dir, que s’escoltaven els dissabtes i diumenges abans de missa per fer saber que començava, s'escoltava el repic de festa major, quant hi havia un bateig o un casament i sobretot per fer saber que hi havia hagut un mort, diferenciant el toc si el difunt era home o dona.

Crec recordar que qui tenia la tasca de tocar campanes era en Lluís del pis.

Després era el meu sogre, en Ramon, qui assabentat de la defunció d’un parroquià deixava la feina i anava a l'església a tocar campanes, manualment, corda amunt i corda avall.

Amb el temps i sent fra Antoni Clavera el nostre mossèn, va arribar el rellotge i un mecanisme electrònic que feia i fa que, d’una manera automàtica, el campanar soni cada quart i a les hores.

Mes tard es va instal·lar el carilló amb l’apadrinament de les campanes per part de particulars i parroquians, la idea va sorgir d’en Joan Fontdevila (veí de Campins, més concretament de Can Joanet i gendre del recentment traspassat el Sr. Joan Julià) qui disposava d’un carilló i que amb encert i coneixement va instal·lar a l'església de Campins, i així podem dir que Campins és dels pocs pobles que té un carilló.

Quin goig escoltar les seves melodies a les 12 del migdia i a les 6 de la tarda, melodies que van canviant depenent de l’època de l’any...

Tot plegat fantàstic!

Però tornem a les campanes.

Es prem un botó i les campanes toquen; a missa, a festa major, a repic, a difunts... només cal accedir a l'església i prémer el boto adequat.

En Ramon, com he dit havans així ho feia, però també es va jubilar de campaner...
I han arribat les “grans obres" a la parròquia i les campanes nomes toquen les hores i els quarts; per això no cal prémer cap botó, però quant hi ha un mort... qui té la clau per entrar i prémer el botó?

Recordo una mostela on s’hi adjuntava un cd amb tocs de campanes, potser caldrà recuperar-lo i recordar aquest só tan particular d'informació als veïns.

Maria del Puig Llovera.

Què és un Ajuntament?

Com tothom sap, és la casa de tots els vilatans on s’administra el municipi.

Qui ho administra? Doncs un equip de persones escollides democràticament per tots els vilatans majors d’edat.

Quan parlo d’un equip de persones no em refereixo només als que guanyen les eleccions, sinó també, a la resta d’equips presentats fins un màxim total de regidors que varia a cada municipi segons els seus habitants.

Aquest equip està liderat per l’alcalde i als regidors se’ls hi assigna un càrrec, com pot ser responsable d’urbanisme, cultura, educació, esports, hisenda, etc.

Les persones que es presentin per representar un poble han de ser honestes, intel·ligents, cultes, transparents, respectuoses, educades i molt democràtiques, res de fer les coses con diu la minoria.

Aquestes persones han de treballar pel poble i amb el poble. Han de mirar pels interessos de tots els vilatans, des del més petit fins el més gran, des d el més pobre fins el més ric, des del que ha dipositat tota la confiança amb ells fins el que no els hi han fet costat, des del veí nat al municipi fins el nouvingut.

Un Ajuntament és l’oficina del poble, on hi ha l’alcalde que és el gerent, el qual envoltat d’un equip, formen la Junta d’Administració i aquesta vetlla per tots els vilatans. No hi han d’haver colors, només ganes de fer la feina correcta i legalment, sobretot a nivell econòmic, ja que el primer que s’ha de fer és estalviar, perquè és la manera més efectiva de treure beneficis i no pas pujant els impostos.

La Junta d’Administració ha de fer un examen exhaustiu a cada exercici, prioritzant despeses i realitzant un pressupost anual el qual es presentarà en Assemblea Ordinària amb tot el poble, un cop a l’any.

Al poble se li ha d’explicar els projectes, se’ls ha d’escoltar, demanar parer i consensuar les decisions.

Si un Ajuntament funciona correctament, això es reflecteix al poble.

Josep Reales.

LA CURA DELS NOSTRES BOSCOS.

Vivim en un poble vorejat de bosc.
Tots sabem que de cara a l'estiu i per tal de prevenir el risc d' incendis és necessari mantenir els boscos nets i fer perímetres de seguretat al voltant de les urbanitzacions.
Precisament per aquest motiu fa un parell de mesos es va contractar una empresa per a que realitzes aquesta tasca a la zona de les esplanes, no sé molt bé si per l' ajuntament o pels veïns.
Sigui com sigui segur que va ser una despesa important. A més a més,, aquesta feina s' haurà d'anar repetint ja que la vegetació creix i creix... I a part de tornar a suposar una despesa haurem de sentir de nou el soroll de les moto serres i dels camions traginant amunt i avall.
Veient tot això i sense tenir molt clar si és o seria bona idea, penso que potser el que Campins necessita, és un ramat de cabres.
No sé si seria possible a través de l' ajuntament o dels mateixos veïns obligats a fer aquesta despesa, de subvencionar un ramat i un pastor que les pasturés i que aquestes fessin la feina de manteniment dels boscos del poble.
Crec que seria una manera ecològica i sostenible i que a més a més podria donar feina a algú del poble. Algú que a més a més tampoc hauria d' agafar el seu cotxe per anar a un altre poble a treballar i que també aportaria el seu granet de sorra en l' ecologia del nostre entorn.
Que en penseu? Algú sap si aquesta idea podria ser viable?
Algú pot aportar algun consell?

Salut i bones idees!

Nancy

NETAJA DE VORALS I RIERES

Ei! heu vist que s'han netejat els vorals del camí de la drecera de Gualba?
Aquest any no es veuen tantes branques esberlades, estripades, trencades o com es digui... es veu tot més polit...
Gràcies!
A més, avui dia 5 de maig de 2014 s'està netejant la riera a la zona de la font de Montserrat i pel costat de l'escola.
Gràcies de nou a qui li correspongui!
Un poble net i endreçat és més maco de lluir.

Joan Lacruz

Anem tots a una.

Campins, un poble petit però gran.
Amb molta gent, poca o la justa.
Nascuts aquí o adoptats.
Com diu l’himne; vinguts del nord o del sud.
Amb diferents hobbies; natura, esport, lectura, música, política, etc…,
Però amb un punt en comú, l’amor per Campins, poble on hem nascut, en s hi hem traslladat, o ho han fet els nostres pares i ara sentim com a nostre.
En aquest poble amb tanta varietat, han nascut diferents associacions per donar cabuda a tanta diversitat veïnal. Comptant malament me’n surten 8; els Forns, la Xarxa Telemàtica, la Penya Barcelonista, la Mostela, l’ANC, l’AMPA, el Feng Shui, diferents associacions de veïns, i ara la Plataforma.
Molta gent del poble pertany a una o dues d’aquestes, n’hi ha, que potser a tres. N’hi ha que encara a cap, potser en un futur ho faran, o potser encara no ha aparegut aquella amb la qual se sentin identificats.
Personalment, m’agradaria que ho fessin. És una manera de conèixer el poble i la gent que hi viu, els nostres veïns.
Per aquest motiu, perquè tots tenim el mateix objectiu, m’agradaria que aquestes associacions, plataformes o grups d’amics anessin agafats del bracet.

Anna Padró.

VERGONYES!

Heu vist els contenidors de davant de les Albes?

Algú tenia moltes ganes que es fes un tancat per amagar les nostres vergonyes a l’entrada del poble.

Dic vergonyes, si. Està demostrat.

Dilluns al matí, dia 7 d’abril, no s’hi podia accedir. L’entrada era plena de bosses d’escombraries per terra, si aconseguies arribar al teu contenidor havies de saltar diferents obstacles: a part de les bosses de l’entrada, més bosses darrera la paret de fusta, una caixa amb una gallina morta, mobles vells, etc…

Si això continua així els que seleccionem la brossa no hi entrarem per fàstic i per angunia de trobar rates o altres espècies.

Què passa? Som així realment? Doncs si això és així és millor deixar-ho al descobert i no tapar les nostres vergonyes.

Carme Argimón.

Passejada a Sant Guillem i vellesa.

La passejada des del poble fins a Sant Guillem (passant per Cal Teixidor i la Creu) són uns 2 Km i uns 30 minuts aproximadament. És una passejada popular entre els campinencs i campinenques tant perquè és un recorregut força planer, amb un trajecte preciós entre camps i una excusa fàcil per estirar les cames, per passejar el gos o per treure’s la mandra un diumenge de tarda de sofà.
I també és una bona excusa per fer Salud, ja és utilitzat per adults homes i dones per mantenir-se o perdre pes o també per tenir a ratlla el colesterol.
Però des d'aquí vull recomanar que no només els adults sinó també tots els avis facin exercici perquè és beneficiós per la salut cognitiva i cerebral, perquè l'exercici regular pot reduir el risc de desenvolupar una demència. Així o diu un estudi publicat en “British Journal of sports medicine” que l'exercici aeròbic (*1) regular, estimula l’àrea cerebral de la memòria en dónes grans. L’estudi es va fer amb un grup de dones entre 70 i 80 anys amb problemes lleus de memòria (deterior cognitiu lleu) un factor de risc comú en la demència. L'estudi va veure els beneficis de l’entrenament aeròbic (caminar a pas lleuger) en comparació a l’entrenament de resistència (flexions, “sentadillas” i peses) o l’entrenament de l’equilibri i tonificació muscular.
L'activitat física a de ser una recomanació estàndard per a tots els adults majors sense importar el seu estat cognitiu. Mai és massa tard per practicar regularment exercici davant l’evidència científica que aquest promou la salut del nostre cervell.
Caminar a pas lleuger durant dues hores a la setmana (2 passejades a Sant Guillem, 2 cops/setm. o 4 passejades a Sant guillem 4 cops/setm.) és el que recomanaria a tots els avis de Campins tant avis joves (65 a 75 anys) com avis grans (75 a 85 anys) sempre que no hi hagués cap contraindicació mèdica sobretot en els casos de patir alguna cardiopatia.
Des d'aquí proposo que estaria bé que es formes un grup d'iaies i avis que quedessin a la plaça de la vila per anar a passejar a Sant Guillem 4 cops/setmana. Sempre és millor a aquestes edats passejar acompanyats tot xerrant, rient i compartint i així gaudir d’una vellesa activa mentre lluitem contra el deterior cognitiu, l’aïllament, la soledat i la inactivitat present en aquestes edats (sobretot en els avis grans).
Més coses que podem fer per cuidar el nostre cervell, una dieta sana i equilibrada, fer exercici regularment, exercicis cognitius (sopes de lletres, llegir, tallers de memòria, etc...), mantenir un pes saludable i mantenir la pressió arterial i el colesterol.
Reivindico les passejades per Sant guillem a la tercera edat tant per allò anteriorment exposat i per la meva experiència personal de passejar-hi.
Ens hi veiem!!!

*1 Exercici aeròbic:
Aeròbic significa literalment "amb oxigen", i fa referència a l'ús d'oxigen en els processos de generació d'energia dels músculs i el que fa mantenir una freqüència cardíaca més elevada.
L’exercici aeròbic, anomenat també cardiovascular, és el tipus d’activitat que més agraeix el nostre cor, perquè comporta i millora el consum d’oxigen per l’organisme.
Practiquem aeròbic perquè generalment és possible fer-ho a una intensitat moderada durant períodes de temps més o menys llargs: caminar ràpid, córrer, sortir d’excursió, jugar a tennis, anar en bicicleta o seguir classes dirigides serien un bon exemple. 

Núria Alsina.

COMUNICACIÓ

Fa temps que al poble no rebem massa notícies de l'ajuntament...
Tret de "La Mostela" i dels plafons informatius repartits pel poble no veiem que les coses es moguin gaire més al respecte de comunicació de la gestió municipal i creiem que això és un punt molt important...
Des la Plataforma Cívica "Jo Puc!" per Campins intentarem esbrinar què passa al respecte i anirem informant.
Intentarem suplir les mancances que puguin tindre els nostres gestors municipals per que els habitants de Campins tinguin al seu abast el màxim d'informació possible al respecte de la gestió municipal. Segur que hi ha un perquè i un motiu al respecte. L'esbrinarem.
No obstant... hi ha una web municipal que està bastant obsoleta i una pàgina de Facebook que no acaba de rutllar... què passa? caldrà anar a demanar informació.
Avui dia si no hi ets al ciberespai... no existeixes.

Joan Lacruz

EL FORASTER

Diuen que al maig vindran els de TV3 a gravar el programa "El Foraster" a Campins... diuen...
l'ajuntament ens confirma que fins a la tardor no vindran i... ja veurem...
Hi ha gent al poble a qui no li agrada la manera que té, el presentador, de mostrar la vida i la gent del poble...
Fora bo que l'ajuntament prengués la iniciativa de consultar als vilatans la conveniència o no de sortir al programa...
Però si els mateixos vilatans no li fem arribar el nostre parer a l'ajuntament, encara que sigui un rumor, l'ajuntament no podrà prendre decisions encertades...

Joan Lacruz

ENTITATS

Ens agradaria que les diferents entitats i associacions del poble tinguessin un espai on poder mostrar i informar dels seus actes... Aquí el teniu!
Si no teniu una pàgina web, bloc o espai a les xarxes socials... escriviu-nos i us cedim espai i si en teniu ens podem enllaçar!
jopucxcampins@gmail.com

UNA MICA D'_HISTORIA

Fora bo que els Campinencs i Campinenques coneguéssim una mica més a fons la nostra historia particular com a poble.

Des d'ací convidem a tothom interessat i entès en la matèria a fer-nos arribar informació al respecte.

De moment reproduirem el que diu l'enciclopèdia "Gran Geografia Comarcal de Catalunya" editada el maig de 1982. Hem fet alguns retocs en alguns paràgrafs perquè ens semblava més entenedor i adient aconsellats per En Miquel Barnola (els trobareu en lletra en cursiva) mentre esperem que algú s'animi a actualitzar, corregir i completar aquesta informació:

(Recordeu que estem parlant d'una enciclopèdia editada el 1982)

Campins.

Petit municipi de 7,38 km2, que sense ésser dels més petits de la comarca, ho és d'aquest sector del Montseny, on tots els municipis tenen unes extensions d'unes quantes desenes de km2.

Campins era una antiga quadra civil, que comprenia la demarcació de la seva parròquia de Sant Joan Baptista, amb una certa autonomia dintre del gran terme de Montclús. El seu terme, de forma romboïdal, es troba entre els municipis de Fogars de Montclús, Gualba i Sant Celoni.

La seva demarcació s'estén en pendent de S a N amb una altura mínima de 200 metres i màxima de 800 al seu extrem més septentrional. És un terme ondulat en la seva part central per turons de relleu suau, com Puig Morell (318, d'alt.), la serra d'en Mates (de 330m.) o el turó de Can Zidro (390m.). El poble es troba a 321 m d'altitud.

Els diferents rierals o torrents s'apleguen en la riera de Campins, que fora del terme pren el nom de riera de Pertegàs, excepte algun petit torrent de la part E que va a la riera de Gualba.

Escut emprat el 1817.

La major part del territori és boscosa, abundant la alzina i la alzina surera. També podem trobar petites pinedes i alguns caps de castanyers.

Els masos vivien especialment del bestiar boví i d'unes poques hectàrees de secà i menys de regadiu, dedicades al blat, patates, farratges i llegums.

En l'actualitat no hi ha ni un cap de bestiar i la industria principal en el nostre municipi és la restauració.

Una bona part del terme és format per margues oligocèniques, que es formaren en èpoques terciàries al fons d'un llac; aquestes margues es coïen en antics forns per a l'obtenció de ciment. Al principi del segle XX funcionava a Campins la primera fàbrica de ciment artificial de l'estat espanyol. Aquestes instal·lacions, abandonades durant molts anys, s'estan restaurant per poder donar a conèixer aquesta industria pionera del nostre municipi.

La població de Campins era molt petita el 1787, quan tenia només 97 habitants, però augmentà ràpidament al segle XIX, en que passà a 189 el 1842, 362 el 1857 i 343 el 1887. Entre els anys 1910 i 1920 encara va mantenir un cens entorn de les 300 persones. Després s'inicia un decreixement fins que el 1960 tan sols hi ha 196 habitants censats i 155 el 1975. Malgrat això, el turisme i la funció de segona residència fan que s'hagin construït noves cases i creat un bon nombre de restaurants. El fet d'estar al peu de la carretera que porta al Parc natural del Montseny, a 5 km. de Sant Celoni i que gaudim d'un clima excepcional, ajuda a aquest canvi. En els darrers 10 anys la tendència es capgira fins al punt que a 31 de desembre de 2013 el cens arriba als 525 habitants.

La funció d'estiueig és deguda al seu bon clima i la del turisme, al fet de trobar-se el poble, a 5 km de Sant Celoni, al peu de la carretera que porta a Sant Fe. De cara a l'estiueig es va construint a l'entrada de la població un notable bloc d'apartaments.

El lloc de Campins és esmentat com la vila campinos el 878 en el privilegi de concessió de propietats del rei Lluís el Tartamut al bisbe Frodoí de Barcelona. En aquells anys consta que ja havia repoblat i restaurat el lloc un prevere anomenat Otolguer. La parròquia de Sant Joan de Campins surt documentada el 1231.

el Terme de Campins constituïa una quadra civil, que es trobava dintre la demarcació de l'antic castell de Montclús, però que era sota el domini dels senyors de la casa de Palau o de Sant Cebrià de Palau, ara coneguda pel castell de Fluvià, del terme de Sant Esteve de Palautordera. La família Palau, succeïda pels Torrelles i més tard pels Fluvià, tenia la quadra en propietat. Reconeixia, però, l'alt domini i una certa subjecció al terme de Montclús, successor dels antics castells de les Aguades i de Miravalls. La quadra tenia 22 focs el 1380.

Els antics documents parlen sovint de la casa de Palau; això fa dubtar si existí un antic casal nobiliari a Campins o bé si la casa de Palau o castell de Fluvià abans esmentat es considerava jurídicament com a part integrant de la quadra de Campins. La parròquia de Sant Joan de Campins i la seva quadra comprenia també alguns masos de l'antiga parròquia de Sant Martí de Pertegàs.

L'església actual de Sant Joan de Campins és un edifici complex que té elements romànics del segle XII embeguts en un conjunt d'edificacions dels segles XVI i XVII difícils de datar. Consta que el 1756 l'església vella, que era al costat del portal, servia de sagristia. Aquest primitiu portal era a la part de migdia i donava a la placeta encara existent allà. El 1895 es capgirà el sentit de l'església i s'obrí la nova façana a l'indret on hi havia el presbiteri. L'església primitiva tenia dos altars coberts de volta d'ogiva del segle XVI que li donaven planta de creu. L'esvelt campanar que li fa costat sembla una obra del segle XVII.

Al S del poblet, a poca distància, arrapada en un pendent, hi ha l'ermita de Sant Guillem. El seu origen és desconegut; la primera notícia és del 1488, quan es donà llicència per captar per a la seva construcció o reparació, puix que el 1581 es diu que feia poc que s'havia construït. És un edifici rectangular de quatre trams, amb un petit campanar d'espadanya.

La vella documentació parla també d'una capella de Sant Mateu i Sant Macià, desconeguda, i d'una de Sant Joan a la casa Nicolau del Roure.

Des de 2008 que el nostre municipi està agermanat amb el de Saint Guilhem le Désert, al Llenguadoc, pertanyent al departament francès de l'Erau.

Al S del poblet, a poca distància, arrapada en un pendent, hi ha l'ermita de Sant Guillem. El seu origen és desconegut; la primera notícia és del 1488, quan es donà llicència per captar per a la seva construcció o reparació, puix que el 1581 es diu que feia poc que s'havia construït. És un edifici rectangular de quatre trams, amb un petit campanar d'espadanya.

La vella documentació parla també d'una capella de Sant Mateu i Sant Macià, desconeguda, i d'una de Sant Joan a la casa Nicolau del Roure.

La població de Campins era molt petita el 1787, quan tenia només 97 habitants, però augmentà ràpidament al segle XIX, en que passà a 189 el 1842, 362 el 1857 i 343 el 1887. entre fels anys 1910 i 1920 encara va mantenir un cens entorn de les 300 persones, però inicià seguidament una tímida davallada que s'accentuà els darrers deu anys segons abans s'ha exposat.

Formen el terme un conjunt notable de masies.Moltes d'aquestes antigues masies foren restaurades per a l'estiueig o segona residència i amb el temps han esdevingut residència fixa.

Miquel Barnola i Joan Lacruz